APRENDRE A POSAR LÍMITS ÉS SALUDABLE EMOCIONALMENT

Necessitem posar límits en la vida. És quelcom positiu perquè ens genera seguretat interna. El límit és una frontera, una línia que establim que ens diferencia del altres. Igual que la pell delimita el nostre límit corporal de l’entorn exterior i el protegeix alhora que el manté unit, els límits demarquen i protegeixen la nostra identitat, mantenen units el nostre mon interior. Posar límits ens provoca salut emocional. Són part de la vida. 

Les relacions han de ser simètriques. Hi ha gent que sempre dona de més, dona, dona i dona, sense posar límits. Si una persona fa tot el que se li demana, acaba no tenint el control de la seva pròpia vida, falta de temps,... Hem de valorar el nostre temps, la nostra dedicació. No passar sempre a segon lloc.

És important mantenir un balanç. Què passa en una relació en que només un dona? O en un treball, un dels companys treballa més que els altres?

            

Els límits no han de ser rígids ni flexibles, han de ser assertius, és a dir, que no han de ser agressius, ni rígids, ni flexibles (absència). A vegades, preferim cedir abans que enfrontar-nos a una altre persona.

Molts de nosaltres hem estat educats a ser bons per aconseguir l’aprovació dels altres.  Però, potser a través dels anys, ens hem adonat que al ser massa bons ens hem sentit usats. Aquest és un senyal de baixa autoestima. Si no aprenem a dir NO i a vetllar per a les nostres necessitats i valors ningú ho farà. 
 

Ser bons significa ser educat, amable, respectuós amb els altres. Ser bo no significa tractar d’estar d’acord amb tothom ni fer favors indiscriminadament. Si s’és massa bo, un es torna com una catifa a on tots caminaran per assolir els seus objectius. Això portarà a tornar-se ressentit perquè sempre dirà si quan en realitat vol dir no. 

Aquest comportament està relacionat amb la co-dependència. A continuació veurem algunes recomanacions per a poder respondre amb el seu entorn de forma respectuosa i amable sense necessitat de tornar-se massa bo.

• Donar explicacions i no queixar-se. Les persones es posen a la defensiva i no escolten  si un no para de queixar-se o de rebaixar als altres. Tracti d’explicar el que li molesta d’una forma calmada i respectuosa, d’aquesta manera els altres els escoltaran millor.

•    Deixar de disculpar-se quan en realitat no ho sent. Si hem comés un error, ens disculpem i expliquem les raons del nostre comportament. Però no cal repetir contínuament que ho sentim quan no és així. Aquest és un hàbit que ens manté lligats a la culpa i a la impotència.

•   Aprendre a dir No sense necessitat de dir No. Podem dir quan ens fan una proposta: ja tinc plans per a fer una altra cosa,... Tampoc cal que siguem extremistes i si podem, ocasionalment podem ser flexibles.

En la nostra cultura en general es suposa que no hem de desenvolupar la nostra autoestima. Si tenim una bona autoestima molts ho anomenen egoisme. Però això ens porta a un greu problema: baixa autoestima. Per a poder millorar l’autoestima hem de comprendre que som importants i aprendre a donar-nos prioritat sense carregar amb la culpa.