Depressió infantil: informació per a pares i mares

La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?

Els nens poden comunicar o mostrar sentiments d’infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, etc, però la majoria es recuperarà ràpidament d’aquests estats d’ànims. No obstant, un petit percentatge d’ells cursarà amb símptomes depressius durant la seva infància i/o adolescència. La depressió, una alteració greu de l’estat d’ànim, qualitativament diferent a la tristesa i que requereix tractament específic és una part comú i universal de la condició humana.

La depressió en nens pot ser severa i de llarga duració i pot interferir en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.

Causes de la depressió infantil

S’han suggerit vàries causes per a la depressió infantil:

1.      Causes biològiques: factors hereditaris, bioquímics, hormonals i neuronals.

2.      Causa estacional: es pensa que la quantitat de llum associada amb els canvis de les estacions afecta a l’estat d’ànim d’alguns nens, el què es coneix com trastorn afectiu emocional.

3.      Causes psicològiques: pèrdua d’éssers estimats, males relacions entre pares i fills, problemes d’autoestima, etc.

4.      Causes de l’entorn: la pressió a la que els nens estan sotmesos, l’estrès, la tensió, etc.

Tot i que un nen pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu si s’observen 4 o més símptomes per un llarg període de temps.

Com pots ajudar a un nens amb símptomes de depressió?

La següent llista de suggeriments pot ajudar als pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:

1.      Autoestima baixa i tendència a criticar-se a sí mateix: elogia al nen freqüentment amb sinceritat; accentua allò positiu, d’una manera comprensiva, posa en dubte les crítiques del nen cap a sí mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan tinguin lloc.

2.      Culpabilitat: ajuda al nen a diferenciar entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar positivament de sí mateix.

3.      Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; comenta-li sobre els canvis amb anticipació per reduir les preocupacions.

4.      Desesperació i impotència: demana al nen que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de 3 a 4 vegades al dia, per a que aquests vagin augmentant en un període de 4 a 6 setmanes.

5.      Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.

6.      Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus plats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui agradable.

7.      Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.

8.      Agitació i inquietud: canvia les activitats que causen agitació; ensenya-li al nen tècniques de relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.

9.      Temors excessius: redueix les situacions que causen ansietat i incertesa; recolza’l i tranquil•litza’l; la planificació pot reduir la incertesa.  

10.  Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però amb fermesa; dóna validesa a les seves emocions i estimula al nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccionis amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.

11.  Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima al nen a participar en jocs, activitats, xerrades familiars; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge.

12.  Pensaments suïcides: estigues alerta a les senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.

13.  Si la depressió persisteix: consulta amb un metge per a que realitzi un examen; demana ser derivat o referit al psicòleg escolar, al psicòleg clínic o a un psiquiatra.