APRENDRE A POSAR LÍMITS ÉS SALUDABLE EMOCIONALMENT

Necessitem posar límits en la vida. És quelcom positiu perquè ens genera seguretat interna. El límit és una frontera, una línia que establim que ens diferencia del altres. Igual que la pell delimita el nostre límit corporal de l’entorn exterior i el protegeix alhora que el manté unit, els límits demarquen i protegeixen la nostra identitat, mantenen units el nostre mon interior. Posar límits ens provoca salut emocional. Són part de la vida. 

Les relacions han de ser simètriques. Hi ha gent que sempre dona de més, dona, dona i dona, sense posar límits. Si una persona fa tot el que se li demana, acaba no tenint el control de la seva pròpia vida, falta de temps,... Hem de valorar el nostre temps, la nostra dedicació. No passar sempre a segon lloc.

És important mantenir un balanç. Què passa en una relació en que només un dona? O en un treball, un dels companys treballa més que els altres?

            

Els límits no han de ser rígids ni flexibles, han de ser assertius, és a dir, que no han de ser agressius, ni rígids, ni flexibles (absència). A vegades, preferim cedir abans que enfrontar-nos a una altre persona.

Molts de nosaltres hem estat educats a ser bons per aconseguir l’aprovació dels altres.  Però, potser a través dels anys, ens hem adonat que al ser massa bons ens hem sentit usats. Aquest és un senyal de baixa autoestima. Si no aprenem a dir NO i a vetllar per a les nostres necessitats i valors ningú ho farà. 
 

Ser bons significa ser educat, amable, respectuós amb els altres. Ser bo no significa tractar d’estar d’acord amb tothom ni fer favors indiscriminadament. Si s’és massa bo, un es torna com una catifa a on tots caminaran per assolir els seus objectius. Això portarà a tornar-se ressentit perquè sempre dirà si quan en realitat vol dir no. 

Aquest comportament està relacionat amb la co-dependència. A continuació veurem algunes recomanacions per a poder respondre amb el seu entorn de forma respectuosa i amable sense necessitat de tornar-se massa bo.

• Donar explicacions i no queixar-se. Les persones es posen a la defensiva i no escolten  si un no para de queixar-se o de rebaixar als altres. Tracti d’explicar el que li molesta d’una forma calmada i respectuosa, d’aquesta manera els altres els escoltaran millor.

•    Deixar de disculpar-se quan en realitat no ho sent. Si hem comés un error, ens disculpem i expliquem les raons del nostre comportament. Però no cal repetir contínuament que ho sentim quan no és així. Aquest és un hàbit que ens manté lligats a la culpa i a la impotència.

•   Aprendre a dir No sense necessitat de dir No. Podem dir quan ens fan una proposta: ja tinc plans per a fer una altra cosa,... Tampoc cal que siguem extremistes i si podem, ocasionalment podem ser flexibles.

En la nostra cultura en general es suposa que no hem de desenvolupar la nostra autoestima. Si tenim una bona autoestima molts ho anomenen egoisme. Però això ens porta a un greu problema: baixa autoestima. Per a poder millorar l’autoestima hem de comprendre que som importants i aprendre a donar-nos prioritat sense carregar amb la culpa.

Pràctiques esport i no obtens resultats?

SERVEI PSICOLOGIA DE L'ESPORT

T’agradaria millorar el teu rendiment esportiu ?

La falta de concentració, la desmotivació, la falta de confiança, l’estrès, l’ansietat... poden suposar un obstacle en el desenvolupament de l’esportista.

Posem en marxa el NOU Servei de Psicologia de l’Esport amb l’objectiu principal d’ajudar als esportistes, de diferents nivells, a utilitzar principis psicològics per millorar el seu rendiment, tenint en compte els aspectes personals i la modalitat que practica. 

Treballem de manera  multidisciplinar amb diferents especialitats mèdiques amb l’objectiu d’aconseguir una preparació integral de l’esportista. Intervenen: Medicina Esportiva - Medicina Rehabilitadora – Traumatologia – Fisioteràpia - Podologia – Endocrinologia - Dietètica i Nutrició – Osteopatia – Homeòpata

Professionals: Núria Corrales  i Meritxell Bellatriu (psicòlogues d’adults especialistes en psicologia esportiva).

Sabem què és la intel·ligència emocional?

Intel·ligència emocional:

Es la capacitat de canalitzar les emocions pròpies i dels altres. Sentin , entenen, controlant i modificant els estats anímics propis i dels que t’envolten ( control d’un procés).

La capacitat de sentir pot estar limitada per mecanismes de defensa del subconscient.

Com a persones afectives que som ens sentim afectats per tot el que ens envolta, i nosaltres mateixos amb els nostres actes ens afectem i afectem al nostre entorn. La majoria de les nostres emocions es tan al ADN.

No hi ha emocions negatives, en canvi si que ni han d’agradables com la felicitat, gratitud, amistat, amor, etc. Però també ni han de desagradables com d’amenaça, perill, por, risc, angoixa, enveja, etc. Cada una d’elles compleix la seva funció i cal saber-les entendre i aprofitar. Tots els sentiments aporten si sabem com treure la seva part positiva, no em de reprimir-los només saber conviure amb ells coneix-se’ls entendre’ls i  gaudir-los.

La neurosis es la expressió dels intens errats per produir benestar, les emocions destructives son aquelles que ens fan mal a nosaltres mateixos i als que ens envolten. L’emprenyament que no està controlat, pot derivar en odi son emocions descontrolades que no aporten res. Cada cop que ens emprenyem empitjorem les coses.

Les expectatives no complides ens fan emprenyar. Que fem amb aquest sentiment amb aquesta energia? Si la sabem utilitzar ens pot ajudar a resoldre els problemes si no les sabem utilitzar compleix la funció oposada .

Les cinc preguntes que ens hem de fer per poder canalitzar i gestionar aquest sentiment, emocions o estat d’ànim quan estic empipat .

·         Es la persona amb qui estic enfadat.

·         La intensitat que faig servir es la adequada.

·         Ara es el moment d’enfadar-me.

·         Utilitzo la forma adequada d’expressar-me.

·         Tinc motius per estar enfadat. pel motiu correcte

No hi ha una edat per aprendre emocionalment, fins i tot es diu que amb la maduresa es més fàcil entendre aquest processos.

Els cinc criteris en que es basa la intel·ligència emocional que es divideix en dos grans grups:

Intel·ligència  intrapersonal (coneixes a un mateix).

·         Auto coneixement emocional ( autoconsciència). Es la capacitat de reconèixer sentiments quan estan passant, quan els estem sentint, amb la màxima objectivitat sobre els desitjos pensaments i estats anímics, i la seva vinculació entre ells. Tots tenim fortaleses i debilitats amb lo qual ens cal tenir un alt nivell d’autoconsciència. La capacitat d’escoltar ens proporciona part de la nostre identitat i conducte que nosaltres no podem veure ens nosaltres mateixos i els altres si ens ho veuen.

Hi ha diferents fases dins l’autoconciencia:

o   Fase 1: quan no som conscient com actuem i no ens reconeixem quan ens ho diuen.

o   Fase 2: Quan m’adono com he actuat just desprès de haver-ho fet.

o   Fase 3: quan detecto canvis corporals que em fan preveure possibles emocions i arribo a gestionar-ho abans de que passi.  

·         Auto control emocional. L’Objectiu es l’equilibri, no la repressió dels sentiments, cal autodomini i no deixar-nos portar per l’emoció. Control emocional voluntari i espontani, no reprimir ni conscient ni inconscientment (mecanisme de defensa del subconscient) perquè això no es bo. Cal controlar o gestionar els sentiments, el que significa que no es tot o res si no que filtrem les emocions segons ens convingui (expressió de l’emoció).

·         Auto motivació. Conducte dirigida capa un fi (objectiu), es el combustible per portar a terme el nostre objectiu. Els indicadors d’aquest apartat son:

o    Tenir un motiu per poder-se motivar.

o   Tenir  autoconfiança (autoestima) en un mateix per continuar endavant en moments difícils

o   Ser  optimisme i creu que es pot encara que les coses no surtin be.

o   Tenir entusiasme ens d’ona l’energia inicial per poder emprendre projectes.

o   Ser persistent o perseverant es el entusiasme continu que ens dona forces a continuar amb el projecte fins que el portem a terme.

o   Resistència (capacitat d’enfrontar-se als problemes) de no d’onar-se per vençut.

Intel·ligència Interpersonal (conèixer als demés).

·         Empatia. Significa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre sense que ens afecti l’impacta emocional que l’altre ens pot produir, cal separar (independitzar) la simpatia o antipatia a l’hora de posar-se en el lloc de l’altre i analitzar objectivament els perquès de les seves actuacions( crear una independència emocional a l’hora de fer la valoració). Es vital escoltar a l’altre, i no prejutjar-lo, ni desqualificar-lo, no ni ha prou en entendre l’altre persona si no que s’ha de demostrar-ho. només quan l’escoltem de forma activa l’altre persona percep que ens posem en el seu lloc. Hi ha diferents fases dins l’empatia:

o   Fase 1: Saber que està sentin l’altre persona, saber identificar els seus sentiments i emocions.

o   Fase 2: No només saber identificar els sentiments de l’altre persona si no també identificar que els motiva qui o que els ha causat, reconèixer el context.

o   Fase 3: Ser capaç de donar resposta aquesta por o sentiment, i resoldre el conflicte en el context en que es troba.

·         Habilitats socials. Conjunt de virtuts que es poden tenir com:

o    Lideratge.

o   Treball en equip.

o   Capacitat de cooperar

o   Capacitat de servei

o   Capacitat de persuadir.

Home i dona tenen forma d’experimentar  les emocions diferents (degut a un gran pes cultural , no s’eduquen per igual, patrons com no ploris no tinguis por son desqualificacions) les emocions ens fan vulnerables, per això pot ser que actuïn mecanismes de defensa interns o pautes culturals que també afecten a l’expressió de les emocions.

El dol d’una parella es molt mes llarg i dur que no pas el d’una mort.

Durant una discussió tenim emocions més intenses esta demostrat que no som capaços de raonar amb claredat, tenim un pensament confús no adoptem el punt de vista de l’altre.

Aprendre el llenguatge entre els dos sexes, punts de vistes diferents amb la mateixa pregunta. Punts de vistes diferents tot i utilitzar les mateixes paraules.

Quan hi ha una planificació i ho poses a camp sempre genera conflicte llavors cal saber gestionar i aprofitar-nos de punts de vista diferents, com passar del conflicte al diàleg amb la comunicació altres punts de vista ens enriqueixen.

Que sentim? Si podem aprendre la crisis es una oportunitat, la vida es sempre conflicte cal gestionar-ho no fer veure que no hi es (no assumit es la por), conflicte obert atac i contraatac sempre portar la contraria, conflicte manipulació (intentem controlar o intentar portar a la nostra part), conflicte assumit (amb diàleg intercanvi d’opinió amb bona autoestima de forma clara i troba punt d’encontre i oferir alguna cosa que també sigui positiu per ell) no es tracta de tenir raó si no sentir-nos be.

Dona necessita saber que et passa, l’home es cent amenaçat entrometiment

Bases Psicològiques:

Pensament golbal- generic a tots els liders: consisteix en saber que significa prendre una decisió d’avui en un futur, tenir visió estrategica, es necessari arribar al objectiu a traves de les persones, necessites persuadir, inspirar, escultar, comunicar, motivar.

Intel·ligència: capacitat d’adquirir coneixements nous i aplicar-los en situacions noves per resoldre problemes no programats. Saber-se adaptar millor al ambient. Art de comprendre paràmetres i saber com adaptar-se com entres en relació.

Inteligencies: cognitiva (racional) (logica mates linguistica sinestecica visual espacial musical), emocional

Educació:

Es pot educar, es pot ensenyar.

Properament PUBLICAREM LA PART 2 D'INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Aprenem a resoldre conflictes

Els conflictes són part de la nostra vida i de les organitzacions i, per tant, inevitables.

Els conflictes són funcionals o constructius quan  fan aparents problemes que no havíem vist, ajuden a prendre decisions amb més cura, augmenten l’ informació necessària per prendre decisions i donen espai a la creativitat i innovació. Són disfuncionals o destructius quan consumeixen molta energia, perjudiquen la cohesió de grups, promouen hostilitats interpersonals i creen un ambient negatiu.

Existeixen varis tipus de conflicte:

·         Interpersonal: conflicte entre persones degut als seus objectius i valors.

·         Intragrup: conflicte dins un grup o equip.

·         Intergrup: conflicte entre dos o més grups o equips.

·         Interorganitzacional: conflicte entre organitzacions.

Com podem resoldre els conflictes?

·         En primer lloc: ESCOLTAR:

-          Escoltar centrant-me en l’altre persona.

-          Escoltar sense centrar-me en el meu propi punt de vista.

-          Escolar és el pas previ a poder compartir i intercanviar  idees i sentiments.

·         En segon lloc: DONAR EL PRIMER PAS utilitzant un estil adequat de resolució de conflictes.

Què hem d’evitar  per no prendre una decisió equivocada?

·         La rapidesa o aplaçament.

·         La inèrcia: deixar-se portar, la rutina...

·         La translació: deixar-se influir pels demés.

·         La falta d’informació.

·         L’oposició només per portar la contraria.

·         El reduccionisme: prestar atenció només a una part del problema.

·         La fantasia exagerada: no ser realista.

Quines habilitats socials hem de tenir per a resoldre el conflicte?

·         Cooperar.

·         Crear opinions.

·         Evitar resultats.

·         Ser clar i concís.

·         Ser pacient.

·         Utilitzar l’assertivitat per parlar de les teves necessitats.

·         Ser dur amb el problema i suau amb la resposta.

·         Incloure altres punts de vista: ampliar la visió.

·         Ser flexible.

Estratègies que ens poden ajudar a afrontar situacions de conflicte i/o estressants:

·         Nivell fisiològic: alimentació sana i equilibrada, descans adequat, tècniques de respiració...

·         Nivell cognitiu: autoestima, pensaments positius, control de pensament, creences adequades, canvi d’idees irracionals...

·         Nivell emocional: auto coneixement, autorregualció emocional, amplitud d’experiències afectives...

·         Nivell conductual: tenir cura d’un mateix, activitats de lleure i oci, portar a terme els desigs i necessitats...

En resum, els conflictes són part inherent de la vida, poden ser font de creativitat i innovació si els sabem manejar bé i per a fer-ho és important saber escoltar i i utilitzar un estil apropiat per a resoldre’ls.