Coneix les emocions

La intel·ligència emocional es basa en:

·         Ser crític.

·         Autoconeixença (fortaleses i debilitats).

·         Optimisme.

·         Humor (ironia).

Si treballes el pensament i no tan la situació milloraràs en la manera de gestionar com vius.

Si ets enèrgic la gent és curiosa amb tu, la gent s’interessarà per tu.

L’actitud és teva només l’has de treballar.

Què s’ha de fer davant un conflicte?

·         Observar (com està aquella persona)

·         Saber actuar en el moment.

·         Mai pretendre que actuïn de la manera que JO actuo.

·         Autocontrol: conèixer quins són els meus tabús que m’exalten).

·         Escolar.

Les emocions són la part subjectiva que l’hi apliquem a les sensacions.

Tot el que captem pels sentits és processat, en primer lloc, per les emocions.

Si utilitzem les emocions i les racionalitzem prendrem una decisió acertada.

Què és l’assertivitat?

·         Dir les coses pel seu nom/identificar la conducta.

·         Com ens fa sentir la conducta?

·         Quina és la conducta desitjada/esperada.

·         Tenir en compte la conseqüència.

Les emocions: tres característiques per identificar-les

·         Comença per un aspecte fisiològic.

·         Després tenim trets que canvien el nostre cos. Adoptem una postura (reacció externa).

·         Valor que li donem a les nostres sensacions provocades per una situació.

Etiquetar les sensacions en funció de l’entorn així aprendrem a gestionar-les i dominar-les.

Les emocions retroalimenten conductes i a la inversa.

Abans d’actuar amb assertivitat t’has de marcar t’has de marcar l’objectiu a aconseguir.

Com activar el desig sexual femení?

"Quant més intento tenir desig, més fàstic li agafo a la idea de tenir sexe"

I és que, com en tot, quan volem intentar forçar quelcom, el resultat sol ser bastant negatiu. Si intentem forçar-nos a tenir relacions sexuals, acabarem per avorrir-les del tot, no tindrem ganes ni de que ens toquin ni de tocar-nos.

Així doncs, si no és forçant-ho, com podem reactivar el desig? Anem a veure com, realment, és possible fer-ho.

 El desig sexual impulsiu i salvatge

Al llarg de la vida les dones ens anem topant amb diferents tipus de desig sexual. Quan tenim una nova parella, o quan lliguem amb algú que ens atrau molt, el desig simplement s’activa, i desitgem amb totes les nostres forces tenir una relació sexual amb aquella persona que ens sembla tan meravellosa.

Si iniciem una relació més o menys estable amb aquesta persona meravellosa aquest desig sexual tanimpulsiu i visceral seguirà actiu durant un temps (més o menys llarg, això va en funció de la persona) en el qual parlarem de l’etapa “d’enamorament” o “d’enganxament”.

Quan aquesta etapa s’acaba i continuem amb la mateixa persona el que passa és que l’efecte novetatha desaparegut i el nostre cos ja no desitja a l’altre amb aquella necessitat imperiosa. Ens calmem una mica els impulsos i comencem a treballar amb altres tipus de desig sexual.

El desig sexual actiu

Les dones menstruem, i això vol dir que tenim uns cicles hormonals molt marcats i molt actius. I encara que ens sembli que no (no totes les dones n’arriben a ser conscients), aquests cicles hormonals incideixen molt directament en el nostre desig sexual. Així com en les femelles dels animals mamífers, les dones tenim un desig sexual actiu una o dues vegades al mes, coincidint amb el moment en el que som més fèrtils.

És aquell moment del mes en què sents que… ostres, em vindria de gust. I et poses una mica més sexi i picantona per a atraure a la teva parella i enganyes al teu organisme fent-lo creure que en aquella ocasió sí que hi haurà una fecundació (per sort tenim mètodes anticonceptius!).

Però clar, una freqüencia de una o dues vegades al mes és poc, estareu pensant molts. Bé, deixeu-me dir que “poca freqüència” o “molta freqüència” en termes de relacions sexuals és molt relatiu, i depèn molt de la situació, de la parella i de mil coses més.

Però bé, està clar que la majoria de dones i homes que venen a consulta no estan satisfets amb només una o dues trobades sexuals al mes. I per a poder augmentar aquesta freqüència no ens queda una altra opció que treballar amb un altre tipus de desig sexual.

El desig sexual reactiu

Imagina’t que arribes a casa i la teva parella t’està esperant. T’ha preparat un bany calent amb la teva fragància preferida i mentre estàs a la banyera et posa la teva música predilecta i et fa un massatge relaxant als peus i a les cames. Després et proposa acabar el bany tos dos junts, fent-vos una dutxa mentre et frega l’esquena amb el sabó.

És probable que mentre us esteu fregant els cossos amb el sabó comenci a aparèixer un cert desig sexual, unes ganes d’anar més enllà, de començar a fregar-vos els genitals, d’anar-vos-en al llit o simplement de tenir una trobada sexual a la dutxa mateix.

També és probable que la experiència sigui agradable, però que no vagi més enllà. Potser perquè a tu no et ve de gust, o potser perquè no li ve de gust a la teva parella. Però heu passat una estona agradable, creant una intimitat que no haguéssiu pogut crear mentre sopàveu. I imagina ara que a l’endemà la teva parella t’espera amb un oli de massatge i l’habitació plena d’espelmes i et demana que et despullis per a que pugui fer-te un massatge a tot el cos. O simplement que arribes a casa i us dediqueu durant 10 minuts a fer-vos petons i carícies, sense que res us distregui.

És bastant probable que si feu aquestes trobades d’escalfament durant tota una setmana, al menys un dels dies se’t despertin les ganes de tirar endavant la relació sexual i acabar tenint una trobada com us agrada als dos. No?

Aquest tipus de desig sexual, moltes persones el descarten, diuen que el desig sexual ha de ser quelcom innat, natural, no planificat. No sé en quin món viuen aquestes persones, però en el meu, en el món estressant en el que jo visc, o planifico fins i tot aquestes coses, o els dies passen i el sexe queda relegat a un desè pla.

Si el teu desig sexual està sota mínims i no entens perquè, potser és perquè no estàs deixant que surti enfora el teu desig sexual reactiu. Dóna-li una oportunitat, si realment ho fas t’asseguro que aniràs notant canvis.

Cuida l'amistat com un tresor

L'amistat és un sentiment convingut amb una altra persona, on es cerca confiança, consol, amor i respecte. És un vincle molt especial entre dues persones que són amigues.

El cas més comú d'amistat on intervé un animal és entre l'home i el gos, a aquest últim se'l coneix com el millor amic de l'home. L'amistat es produeix en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència. L'amistat neix quan els subjectes de l'amistat es relacionen entre si i troben en els seus éssers una mica en comú. Hi ha amistats que neixen pocs minuts després de relacionar-se i altres que triguen anys a fer-lo. Hi ha amistats que duren unes hores i altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha altres que ho fan per moltes dècades.

L'amistat es manifesta per:

- La simpatia mútues.
- El goig per compartir activitats, gustos, records, ...- Una estimació corresposta.- La confiança i sinceritat hi són presents, afavorint els comportaments assertius, parlem i actuem amb naturalitat quan estem amb els nostres amics, ens expressem amb absoluta llibertat respectant-nos mútuament.- Ens interessem pels nostres amics, pel seu benestar, pels seus problemes, pels seus èxits. Aquest interès és mutu.- El desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir..., brolla en nosaltres.



Cuida l'amistat perquè tenir amistat és com tenir un tresor.

El dibuix infantil: un reflex de les emocions del nen

Durant el creixement, els nens passen per diverses etapes, i també ho fan els dibuixos, que podendonar pistes sobre el comportament i la personalitat.

El precedent d’un dibuix infantil és el gargot, sense intenció ni capacitat de representar formes.

Com en altres aspectes de l'aprenentatge, cada nen és un món i la seva evolució serà diferent, i alguns desenvoluparan habilitats més aviat que altres. És molt recomanable motivar i acompanyar l'infant durant el procés de dibuix en l'etapa infantil.

Principals fases del dibuix

Apareixen les primeres formes

Als 2 anys, apareixen traços agrupats, encara que no representen cap figura en concret, i comencen a experimentar amb colors. Als 2 anys i mig, el nen crea noves formes que s'assemblen a la realitat però que encara no tenen prou detall com per identificar-les.

S'incorpora la figura humana 

Cap als 3 anys apareix la representació de la figura humana. També sol dibuixar objectes que li agradin com un cotxe o una casa.

Es consolida la forma

Als 5 anys, les estructures cognitives del nen han anat madurant. La figura humana ja és perfectament identificable: cap, cos, braços i cames, ulls i boca, cabell.

Entre els 5 i els 6 anys el dibuix es consolida d’acord amb cada nen però mantenint una cosa en comú: la intenció comunicativa. A partir dels 5 anys es poden observar aspectes per a l'avaluació psicològica, i juntament amb unes simples preguntes poden proporcionar una informació molt útil sense donar al nen la sensació de qüestionari o intrusió.

Quins aspectes cal observar? 

·         Com agafa el llapis? Si l'agafa fort pot indicar tensió. En aquest cas s'aconsella indicarli tranquil·lament com agafar-lo, però evitant pressionar-lo.

·         Mirada i actitud. Hem d'observar si el nen gaudeix amb l'activitat o si per contra no para atenció. Una inclinació natural cap al dibuix sol ser bon indicador de la capacitat d'aprenentatge. Si no està pendent mentre dibuixa està bé intentar que pari atenció, però sense forçar-lo.

·         Espai que ocupa en el paper. Ocupar tot l'espai es relaciona amb confiança i seguretat, mentre quedibuixar en un espai reduït s'associa amb timidesa i introversió.

·         Colors preferits. Els colors que més utilitza el nen al dibuixar poden donar una idea sobre certs aspectes del comportament i del caràcter.

Com interpretar els seus dibuixos?

Alguns trets psicològics s'associen amb la forma de dibuixar. Es tracta d'observacions que no constitueixen correlacions rotundes, sinó que la finalitat és orientativa.

·         Agressivitat, desobediència. Traços rectes molt allargats i ascendents. Destaquen les dents, i els braços solen ser llargs i amb arpes en lloc de dits.

·         Ansietat, por. El grafisme és reduït, i les cares poc expressives. L'ombrejat de la cara pot indicar ansietat. Alguns nens es dibuixen dins d'una casa o un cotxe, o d’alguna cosa que els protegeixi de l'exterior.

·         Motivació per a l'aprenentatge i l'escola. Els dibuixos estan ben proporcionats, i les cares són expressives i amb grans ulls. Detalls com petits animals (cargols, papallones). El dibuix està centrat i ocupa bona part del paper.

·         Inseguretat. El traç és irregular, amb errors i rectificacions. Les figures solen ser petites, i els braços es dibuixen petits o enganxats al cos.

·         Dèficit d'atenció, impulsivitat. Dibuix desorganitzat, amb objectes inconnexos o irreals i pocs detalls. Quan coincideix amb impulsivitat, el dibuix esdevé una descàrrega tensional. El traç es dibuixa amb molta pressió o de forma ràpida.

·         Autoestima. Hi ha una bona organització de l'espai. Les persones tenen els braços i les mans obertes i una expressió alegre.

·         Autocontrol. El dibuix és simètric, els traços ondulats i les formes ben proporcionades. Si està acolorit, no es traspassen els límits del contorn.

Què en sabem del psiquiatre infantil?

PSIQUIATRA INFANTO-JUVENIL

Qui és?

El psiquiatra infanto-juvenil és un metge especialitzat en diagnosticar i tractar alteracions del pensament, de les emocions i/o del comportament de nens o adolescents.

Què fa?

En les primeres visites, el psiquiatra infanto-juvenil recull informació sobre el nen, la seva família i el problema actual per arribar a un diagnòstic. A partir d’aquí, organitza un pla de tractament que pot incloure la intervenció d’altres professionals com el psicòleg, el psicopedagog o el logopeda.

Quins trastorns tracta?

Junt amb altres intervencions, el psiquiatra infanto-juvenil pot començar un tractament amb fàrmacs pels següents trastorns:

-          Autisme

Dèficits severs d'interacció social, llenguatge i / o conductes o interessos particulars.

-     Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

Problemes per mantenir l’atenció i estar quiet. 

-          Trastorns d’ansietat

Por a anar a l’escola, por a separar-se dels pares, ansietat generalitzada, fòbies...

-          Trastorn obsessiu-compulsiu

Pensaments preocupants (obsessions) i/o comportaments repetitius (compulsions) com rentar-se les mans, comptar o comprovar si les portes esta tancades.  

-          Trastorn depressius

Sentiments persistents de tristesa, desesperança, inutilitat i culpabilitat, incapacitat per sentir plaer i canvis en els hàbits de menjar i dormir.

-          Trastorn bipolar

Períodes de depressió alternats amb períodes d’eufòria, energia excessiva o disminució de les hores de son.

-          Trastorns psicòtics

Creences irracionals (paranoia) i/o sentir o veure coses que no existeixen (al.lucinacions).

-          Trastorn de la conducta alimentària

Restriccions d'alimentació (anorèxia nervosa ) o episodis de farts amb vòmits posteriors (bulímia).

-          Conductes agressives cap a un mateix o cap altres.

Que és la Logopèdia?

Què és la Logopèdia?

La logopèdia és la ciència que avalua, diagnostica i tracta les patologies relacionades amb el llenguatge, la parla, la veu i la deglució.

Àrea de Rehabilitació Infantil

·         Es realitzen tractaments a patologies tals com:

·         Dislàlies: dificultats per a la pronunciació correcta de determinats fonemes.

·         Retard de la parla i del llenguatge

·         Trastorns de la parla i del llenguatge

·         Problemes de lecto-escriptura i/o Dislèxia.

·         TEL: Trastorn Específic del Llenguatge

Àrea de Rehabilitació Neurològica

La seva actuació es centra en la rehabilitació de tres aspectes:

·         Trastorns de la parla (disàrtria): després d’una afecció cerebral poden aparèixer dificultats en la mobilitat muscular dels mecanismes de la parla, provocant dificultats en l’articulació.

·         Trastorns del llenguatge (afàsia): . ): després d’una afecció cerebral poden aparèixer dificultats en el llenguatge expressiu o comprensiu.

·         Trastorns en la deglució (Disfagia): ): després d’una afecció cerebral poden aparèixer dificultats per poder deglutir correctament i poder menjar tot tipus d’aliments i textures

Àrea de Rehabilitació Odonto-Pediàtrica

Es realitzen tractaments a patologies relacionades amb les disfuncions orofacials:

·         Deglució Atípica

·         Mal posicionament lingual

·         Respiració oral

·         Disglòssies

Àrea de Rehabilitació de la Veu

Es realitzen tractaments de patologies de les cordes (plecs) vocals i reeducacions.

·         Dins de les patologies de les cordes vocals hi trobem:

-        Lesions funcionals: Nòduls, Edemes Fusiformes, Pseudoquists serós, Edema de Reinke, Pòlip Laringi i Quist per retenció mucosa.

-        Lesions congènites: Quist Congènit Epidèrmic, Sulcus i Vergetures.

-        Altres tipus: paràlisis laríngies.

·         Dins les reeducacions hi trobem:

-        La reeducació de la respiració i la reeducació postural.

A qui va dirigit?

A tots aquells INFANTS o JOVES que:

-        “es menja sons”, canvia o agrega altres sons

-        Parla de manera poc articulada

-        Té dificultats per pronunciar

-        No discrimina o distingeix diferents sons

-        No parla o parla poc

-        Presenta un retard general del desenvolupament del llenguatge

-        No comprèn

-        Té molts problemes a l’hora de llegir i escriure correctament

-        Fa moltes faltes d’ortografia

-        Sovint es queda sense veu

-        Li costa empassar o mastegar correctament

A tots aquells ADULTS que pateixen:

-        Dany cerebral: ICTUS, traumatismes cranioencefàlics (TCE), hipòxies, tumors, encefalopaties.

-        Malalties neurodegeneratives: Esclerosi Múltiple, Esclerosi Lateral Amiotròfia, Parkinson, Alzheimer, Demencies.

-        Patologies de veu