El
projecte de llei vincula trastorn mental i violència, i planteja endurir les
“mesures de seguretat” i la possibilitat de prorrogar l’internament per
períodes successius de cinc anys. Persones afectades, familiars i professionals
de l’àmbit de la salut mental denuncien la manca de criteri científic en el
concepte de perillositat i alerten del risc de fomentar l’estigma que recau
sobre les persones afectades.
El sector
de la salut mental a Catalunya treballa des de fa mesos per aturar
la reforma del Codi Penal que afecta les condemnes i consideracions
jurídiques de les persones amb problemes de salut mental. El text del Projecte
de Llei associa el concepte de “perillositat” al trastorn mental,
una vinculació sense cap base científica i que es basa en els prejudicis,
l’estigma i el desconeixement sobre la malaltia mental, i que és
absolutament discriminatòria.
La reforma del Codi
Penal es troba en aquests moments en tràmit a les Corts Espanyoles,
període en el qual s’estan rebent les esmenes a la nova
normativa. Les entitats sotasignants, Societat Catalana de Psiquiatria i
Salut Mental, ActivaMent, AEN, Salut Mental Catalunya, Obertament i Associació
Pro Salut Mental de Catalunya (ADEMM),vol fer pública la seva oposició
frontal al projecte de llei del Govern central quan s’estan fent els darrers
tràmits a per a la seva aprovació.
El sector de la
salut mental s’oposa també al fet que l’única alternativa de què disposin en un
futur les persones amb trastorn mental greu siguin els internaments en
centres psiquiàtrics de manera permanent i que el Projecte de Llei
deixi poc marge perquè aquest internament sigui revisable. El text recupera el
concepte d’internament indefinit com a mesura de precaució,
tot i que no hi hagi hagut cap delicte o falta, una acció
discriminatòria que vulnera els drets de les persones amb problemes
de salut mental.
La signatura
d’un manifest per part del col·lectiu de salut mental a
Catalunya i les accions conjuntes a nivell estatal, amb la
Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad
Mental (FEAFES), s’han vist reforçades per les accions d’altres
organitzacions, com la Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN),
que ha redactat un informe crític amb la reforma del Codi Penal per
“discriminatori i excloent” i que contradiu la Convenció de l’ONU sobre
Drets de les Persones amb Discapacitat (2008).
El conjunt
d’entitats, professionals, familiars i afectats denuncien que les polítiques
socials estan sent progressivament substituïdes per polítiques de
vigilància i control, que inclouen la ‘contenció punitiva’ de les
categories socials més desafavorides. L’aprovació de la reforma del Codi Penal
suposa un retrocés en garanties i drets aconseguits a partir
de la constitució i successives modificacions legislatives, com el Codi Penal,
el Codi Civil i la Ley de Enjuiciamiento Civil.
Per tot això, el
sector de la salut mental a Catalunya s’ha estat reunint als darrers mesos amb
la majoria dels grups polítics amb representació a la Comissió de
Justícia del Congrés dels Diputats, a excepció del PP, que encara no ens ha
donat hora per a la trobada. El missatge que s’ha transmès a les forces
polítiques amb representació a la Comissió de Justícia del Congrés és que
endurir les condemnes i allargar de manera indefinida les mesures preventives i
de reclusió discrimina al col·lectiu de salut mental, i atempta contra
el seu dret a la salut i a una justícia igualitària per a tothom.
